poema

¡Quins sons, quines melodies! Oh musica musica!.
Ets el soroll més agradable
només comparat al cant dels ocells.
Ets el deliciós fruit dels arbres de les cultures dels pobles.
Quan ens rodeges amb l’exercit dels teus instruments,
ens sentim protegits de la tristesa.
Ens calmes la fredor de les penes
quan ens abrigues amb el teu mantell d’infinites harmonies.
Ets el senyal del mon amagat en la immensitat dels estels.
Sota les teves dolces notes
se’ns inflen els cors vers l’estimació universal.
Ets la veu dels éssers angèlics
i la primera tastada del menjar del Paradís que tots somniem.
Ets la creació de las arts de més volada espiritual.
¡Quins sons, quines melodies! ¡Oh música musica!.
Qui tingui orelles que t’escolti,
i a ben segur que ja per endavant
la futura terra promesa albirarà.